El manuscrit titulat ‘Llibre de totes maneres de confits’ datat al segle XV inclou en el capítol 32 la recepta anomenada ‘Per fer torrons d’avellanes’, considerada la primera que explica com elaborar els torrons d’Agramunt. La mel, les avellanes i les ametlles, el sucre, les clares d’ou i el pa d’àngel ja es barrejaven en aquella època potser sense saber que acabarien transformant-se en un dels dolços més típics de les festes de Nadal a Catalunya i l’elaboració del qual ha perdurat generació rere generació. Una tria escrupolosa i acurada dels ingredients i una preparació lenta i exacta han estat el secret de l’èxit del Torró d’Agramunt amb el pas dels anys.

La cita més antiga documentada fins el dia d’avui que parla de l’elaboració del Torró d’Agramunt data de l’any 1741 i es troba en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila de l’Urgell, la família Siscar. Les cartes descriuen el número de persones que es dedicaven als diferents oficis en aquell moment a la població, essent el de torronaire el més nombrós, amb un total de set persones que l’exercien. Malgrat aquesta xifra, no era la de torronaire una dedicació plena, sinó que sovint era un complement de l’agricultura o de l’ofici de confiter. Tot i això, les documents acrediten que l’activitat torronaire a Agramunt era molt important en aquella època i que, fins i tot, es remuntava anys enrere.

D’una duresa fràgil perquè es trenqui a la boca sense esforç però que es fongui al mateix temps, el Torró d’Agramunt va obtenir un gran prestigi durant els segles XIX i XX, quan els torronaires acudien a vendre les seves creacions en fires, aplecs, mercats i, sobretot, a les parades que obrien per les festes nadalenques a Barcelona. A la fira de Nadal de la capital catalana hi posaven les seves parades en punts diversos de la Rambla i en els portals de les cases més cèntriques, on hi tenien parada fixa. El segle XXI ha esdevingut el del reconeixement d’aquests torronaires ja que ha estat quan la Generalitat de Catalunya ha atorgat el carnet d’artesà torronaire d’Agramunt a nou professionals del sector per la seva activitat artesanal dedicada en exclusiva a l’elaboració d’aquest dolç. El carnet ha suposat la primera vegada en la història en què els torronaires d’Agramunt són reconeguts com un nou gremi i amb l’ofici que els diferencia de la categoria de pastisser.

Actualment el procés que se segueix en l’elaboració del Torró d’Agramunt continua sent artesà, tal com el duien a terme els antics torronaires però amb les eines i els mitjans adaptats als nous temps per tal de continuar oferint uns torrons de la màxima qualitat, tal com avala la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que també inclou les varietats del rodó d’avellana i mel, i la barra del dur d’ametlla.

Foto: IGP Torró d’Agramunt