La farina ha estat —i encara és— un dels productes més demandats en supermercats i botigues d’alimentació durant aquesta crisi del coronavirus. Només cal veure els prestatges mig buits de la secció de ‘productes de pastisseria’. El confinament ha despertat una fal·lera experimentar a la cuina de casa, fer pastissos… i també pa. Una passió que des del gremi ha estat ben rebuda “perquè farà que la gent apreciï la feina dels forners”, segons l’Antoni Figuera, forner de tercera generació, que des del dia 7 d’octubre passat és el nou president del Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català.

Malgrat el confinament, cada matinada es continua llevant ben d’hora per anar al seu obrador de Badalona.

Sí, som un producte essencial i hem estat al peu del canó. Continuem oberts, malgrat que amb reducció d’horaris, Cap a les cinc del matí sóc a l’obrador per assegurar-se que tot rutlla tal com cal perquè el pa del dia estigui a punt quan aixequem la persiana.

Fa unes setmanes, com a president de la IGP del Pa de Pagès signava una carta, per reivindicar l’esforç que està fent el sector.

Estem oberts, i per tant la crisi no ens ha deixat paralitzats. Però no són temps fàcils per a les fleques. Molts de nosaltres hem perdut una part del negoci tradicional: no podem vendre a bars i restaurants, ni subministrem el pa a col·legis. Però aquí seguim. I per això, no voldria deixar de reconèixer el treball que estan fent també els nostres treballadors d’obrador, dependentes, les farineres i proveïdors de les nostres matèries primeres bàsiques, sense ells, nosaltres no podríem fer el pa que garantim a la població.

Heu valorat ja quina és l’afectació en el sector?

Depèn una mica del tipus de fleca, de si ven només pa, o també altres productes de pastisseria o si ofereix la possibilitat de fer-ho cafès. La davallada se situa entre una forquilla que va del 40% al 70%, segons la casuística de cada establiment. Els primers dies del confinament vam tenir molta demanada, perquè la gent va decidir acumular pa i congelar-lo. Però després la demanda ha estat fluctuant, sense seguir patrons clars, ha anat pujant i baixant sense gaire control. I gestionar aquestes puntes és complicat.

Hi ha molta gent que aquests dies ha decidit fer el pa a casa. Com ho viu el sector?

Potser es pot plantejar com una competència domèstica, però en realitat ajudarà a sensibilitzar els ciutadans sobre la necessitat de comprar pans artesanals, elaborats amb productes de qualitat. Si fas pa a casa també prens més consciència de quina és la feina del flequer, de quins són els tempos i de la dificultat per controlar bé les fermentacions. Tot això ens va a favor.

Com augura la tornada a la ‘normalitat’?

Em pregunto si les nostres fleques i el nostre model de negoci de proximitat es valorarà tal i com es mereix o ens veuran com fins ara: un sector que sempre s’està queixant de la competència que pateix, que no s’ha sabut adaptar als temps… On són ara totes aquelles cadenes de pa industrial? Tancades, oi? En moments de crisi, ells mateixos no es consideren fleques.