El Delta de l’Ebre és la zona de Catalunya amb més tradició en la producció d’arrossos, que s’aixopluguen sobre el segell de qualitat de la Denominació d’Origen Protegida. El cultiu de les sis varietats autoritzades —bahia, bomba, montsianell, sènia i tebre— segueix un exhaustiu procés, que va des de la selecció de les llavors que se sembren als arrossars fins al seu envasat. Les terres regades a la desembocadura de l’Ebre confereixen una qualitat especial als arrossos cultivats en elles. La zona de producció la configuren principalment els termes municipals de Deltebre i Sant Jaume i l’Aldea, Ampolla, Amposta, Camarles i Sant Carles de la Ràpita. La Cambra Arrossera del Montsià, situada al marge dret de l’Ebre a Amposta i Arrossaires del Delta de l’Ebre a Deltebre, al marge esquerre, són les dues úniques entitats certificadores. Parlem amb Jordi Casanova, president del Consell Regulador de la DOP Arròs del Delta de l’Ebre, en un any marcat per les inundacions del Glòria i la crisi desencadenada per la COVID-19.

L’any 2020 començar amb el temporal Glòria. Quins desperfectes va provocar als camps d’arròs?

Cultivem arròs en un territori molt fràgil, amenaçat pel canvi climàtic i la regressió provocada per la manca de sediments i aportacions del terra del riu. La franja costanera és especialment dèbil. En punts com l’Illa de Buda i la Marquesa gairebé han desaparegut les platges i cada cop és més fàcil que el mar inundi els camps. Al gener, el temporal Glòria va provocar la inundació de 2.500ha d’arrossars amb aigua salada.

Com afectarà això a la collita d’enguany?

L’arròs és un cultiu d’aigua dolça, i per tant la salinització dels camps és una amenaça. Per sort, al gener encara no havia començat el cicle del cultiu, que comença cap a l’abril. Vam tenir un marge de temps, just però sembla que suficient, per retirar l’arena dels arrossars i inundar-los amb aigua del riu per dessalinitzar el sòl. Ara bé, encara és massa aviat per saber quins efectes tindrà sobre la collida d’enguany. Al setembre, quan comenci la sega ho podrem calibrar en més detall.

Veient com evoluciona l’escalfament global, és previsible que aquest problema sigui cada cop més freqüent. Sí, el Delta té molts problemes, no només derivats del canvi climàtic, i cal començar a implementar accions per intentar atenuar-ne els efectes. Per això, des de les comunitats de regants i els ajuntaments s’ha creat la Taula del Consens, un fòrum de treball que ha redactat el Pla Delta, amb propostes per evitar la regressió del Delta i els efectes del creixement del nivell del mar.

Després del Glòria va arribar la pandèmia del Covid-19. Com l’heu viscuda?

Els pagesos hem continuat amb el nostre dia a dia sense gaires canvis. Ara bé, el mercat de l’arròs es va veure alterat al començament de l’estat d’alarma. La pandèmia va desencadenar un increment de vendes, per l’efecte d’acaparament. La demanda d’arròs a les cambres arrossaires del Delta es va duplicar en poques setmanes. En contrapartida, el consum d’arròs a l’hostaleria es va paralitzar. Ha estat una migració de consums: han augmentat les vendes des d’un canal i han baixat de l’altre. Ara però, la situació ja està estabilitzada.

Superats els entrebancs del Glòria i el Covid-19, quins reptes teniu al davant?

Hem de ser més competitius. De fet, en els últims sis anys, la producció d’una hectàrea ha passat dels 6.500 als 7.800 quilos i això vol dir que anem pel bon camí. Hem d’apostar encara més per la recerca i la innovació del sector. Els darrers anys hem començat a implementar tecnologies làser per anivellar els camps, hem començat a adquirir maquinària selectiva, hem reduït la utilització de químics i hem promogut tractaments més específics per evitar els fongs o la propagació del Caragol Poma.

Sense oblidar que sou en una zona natural de gran interès.

Hem d’aconseguir millorar la producció, però ho hem de fer sense deixar de banda el nostre compromís mediambiental: hem de tenir cura per la protecció de les aus i els peixos, pel manteniment de les badies i les basses del Delta que s’alimenten de l’estructura de regadiu utilitzada en el conreu de l’arròs. Hem de ser més sostenibles i promoure la producció ecològica.

Què diferencia el vostre arròs, del que pugui arribar d’altres parts del món?

En primer lloc la qualitat del producte, amb la garantia que s’han utilitzat processos de cultiu respectuosos amb el medi. Els controls sobre el cultiu són estrictes i estan degudament supervisats pel Consell Regulador de la DOP Arròs del Delta de l’Ebre. A més, hem aconseguit diferenciar-nos dels arrossos internacionals, especialment dels que vénen de l’Àsia. Aquí l’arròs és redó, no tan pensat per a fer amanides, sinó per cuinar risottos, arrossos caldosos i paella. A més, els darrers anys hem potenciat la comercialització de varietats específiques, amb característiques organolèptiques i culinàries molt concretes que fan els nostres arrossos cada cop més atractius.